“Pasqualet de Vila-real”, a l’entrevista de gener

IMG_3922

Pasqual Juan, “Pasqualet de Vila-real” | Foto: David Cubedo

En aquesta entrevista parlem amb Pasqual Juan Rochera, més conegut com Pasqualet de Vila-real. Aquest músic nascut a Vila-real a l’any 1937 ha recorregut diversos continents apropant el so de la dolçaina i les tradicions valencianes arreu del món. Ha sigut membre de la reconeguda companyia de teatre “Xarxa Teatre” i també ha enregistrat un CD amb el seu grup, “Pasqualet swing band”, on mescla el so de la dolçaina amb ritmes se samba, swing o jazz.

– Bon dia Pasqual, per a començar l’entrevista m’agradaria que contares com va ser el teu començament amb la música.

“Vaig començar la meua vida com a músic a l’any 1950, quan només tenia 12 anys, com a membre de la banda de música de Vila-real. Vaig començar tocant el flautí. Com que tots els instruments que tenia a l’abast m’agradava tocar-los, vaig tocar el clarinet, l’acordió i la bandúrria.” Entre rialles recorda que com que era autodidacta, quan va començar a tocar la bandúrria, ell pensava que les notes que tocava eren les correctes, però en realitat eren unes altres, i quan va anar a tocar a la rondalla, havien d’escriure-li els papers transportats per a que ho llegira de la manera que ell havia aprés.

– I entre tots aquests instruments, apareix la dolçaina. Com va ser?

Explica que un dia al treball, cal dir que era fuster, va trobar en un calaix una dolçaina mesclada amb fustes i ferramentes de treball. Va ser en eixe moment quan li va comentar a un company que li’n comprara una i li portara una canya i ell la tocaria. Així ho va fer, i des d’eixe moment que no s’ha separat mai de la dolçaina.
“Una volta vaig saber tocar la dolçaina, com que el dolçainer que hi havia a Vila-real se’n va haver d’anar a viure fora, em van contractar a mi per a ser el dolçainer de totes les festes de carrer que es realitzaven al poble. Feia la despertada, la missa i la processó. Com que una tia meua vivia a Useres abans de la guerra, al finalitzar aquesta, l’alcalde d’Useres em va contractar per a les festes del seu poble.”

-Quines cançons has interpretat als pobles amb la dolçaina?

“Jo sempre he continuat amb totes les tocates que interpretava el dolçainer que hi havia abans a Vila-real. Marxes de processó, dianes, etc…” Recorda cantant quines són, referint-se a Josefina, Compromiso o Toretotite, que també s’interpreten any rere any amb la diana que la Unió Musical La Lira de Vila-real realitza cada Santa Cecília.

-Quina anècdota recordes d’aquests anys de dolçainer?

“Doncs una vegada em van contractar per anar a tocar a Vall d’Alba i quan vaig arribar al poble, resulta que era el dia del ball de plaça i jo no me’l sabia”. Cal recordar que cada poble té el seu ball de plaça ¡ és diferent al del poble del costat. “Tot el poble estava en la plaça esperant a que tocara i jo els vaig dir que no me’l sabia. Aleshores l’alcalde em va dir que anàrem a l’ajuntament, unes dones em van cantar el ball i jo el vaig escriure en solfa. Al matí següent vam poder fer el ball, tot i que la Guàrdia Civil em volia tancar a la presó!”, recorda entre rialles.

-Més tard, vas entrar a formar part de Xarxa Teatre, com va ser l’experiència?

“Si, l’any 1985 entre a formar part de la companyia, i he estat tocant amb ells 27 anys”. Pasqual, em conta que ha viatjat per tot el mon amb la companyia, visitant quasi totes les ciutats més importants d’Europa i viatjant 14 vegades a Amèrica. “Juan Igual, més conegut com El Cardenal, va ser qui em va dir que anara amb ell a la companyia, ja que ell ja tocava. Em vaig apuntar i em van agafar. Amb Xarxa Teatre recorde que vam gravar diversos CD’s com per exemple El Foc del Mar. I també, al finalitzar els espectacles, tocàvem cançons populars ,com per exemple, Joan Petit quan balla, a l’escenari.”

-Fora de la Comunitat Valenciana, com es valora la dolçaina?

“Doncs en molts viatges ha cridat l’atenció l’instrument, sobretot per la seua sonoritat. En alguns països toquen instruments que son molt dolços i quasi no s’escolten, i quan em veien provar so per als espectacles es tornaven bojos! Mostraven molt d’interès per conèixer com un instrument tant xicotet podia sonar tan fort. A mi sempre m’ha agradat tocar-la el millor possible.” És en aquest moment quan Pasqual em comenta aspectes tècnics del funcionament de la dolçaina, parlant de tonalitats i escales.

-Durant aquest recorregut, també has creat projectes com Pasqualet Swing Band, on mesclaves diversos estils com el jazz, el swing i fins i tot la samba, amb la dolçaina. Conta’ns un poc.

“Quan vaig fer 50 anys, Xarxa Teatre em va fer un homenatge, i vaig tocar algunes cançons. Aleshores, com que tenia moltes ganes de gravar un CD amb les cançons que a mi m’agradaven, junt amb el pianista Alfredo Sanz, i alguns músics més, vam formar Pasqualet Swing Band. Des de l’Associació El Micalet de València, em van fer un homenatge una vegada va estar editat el CD”.
El CD, Pasqualet Swing Band, D.L. 2004, va estar enregistrat per músics de la província de Castelló acompanyant a Pasqual Juan. (Pasqual Juan Rochera, dolçaina; Alfredo Sanz, piano; Ximo Franch, bateria; José J. Clemente, contrabaix). Editat per The Green Tree, es pot trobar una còpia a la Biblioteca Nacional d’Espanya.

-Es podria dir que has recorregut tota la geografia de la província de Castelló, recordes algun poble en especial?

Entre molts noms de pobles de la província de Castelló, recorda les actuacions de l’Alcora o Borriol, on ha tocat 56 anys seguits. I també Cabanes, on ha tocat 50 anys seguits.

-Una part important del dolçainer, és el tabaleter. Sempre has anat amb el mateix durant tots aquests anys?

Doncs he anat amb dos només. Al principi anava amb Gedeón i després ja amb Pepe, qui m’ha acompanyat els darrers anys.

-Quines són les 5 cançons que no podrien faltar a una playlist creada per Pasqualet de Vila-real?

Qualsevol de les que inclou el meu CD, ja que són les cançons que més m’agradaven. Algunes d’elles són transcripcions que vaig fer d’un CD de Louis Armstrong.
Ací detalle les cançons que inclouen el CD.

1- Cinque minuti ancora / Calobre, Matanza.
2- A la vora del riu mare / popular.
3- El pregonero / Antonio Machín. St. James infirmary / Belwin Mills.
4- Rio Grande do Sur : samba.
5- When you’re smiling / M.W. Stoloff. Cidade maravillosa / André Filho.
6- Pasqualet de Vila-real / Alfredo Sanz.
7- Las tardes del Ritz / Genaro Monreal.
8- Some of these days / S. Brooks, S. Tucker.
9- Un americano en París / I. & G. Gershwin. Carusso / Lucio Dalla.
10- La muixeranga / popular ; arr., A. Sanz

Moltes gràcies, Pasqual, per haver contestat aquestes preguntes sobre la teua vida dedicada a la dolçaina.