BORJA MUÑOZ a l’entrevista de març

IMG-20170116-WA0001

Borja Muñoz dirigint un assaig

Aquest mes entreviste a Borja Muñoz, jove oboista, director i compositor vila-realenc. Després d’estudiar a l’Escola de la Unió Musical la Lira de Vila-real, continua els seus estudis al Conservatori Professional Mestre Goterris de Vila-real i al Conservatori Superior Salvador Seguí de Castelló. Conjuntament amb els estudis d’oboista, estudia direcció musical amb directors coneguts com José Rafael Pascual Vilaplana, Andrés Valero o Evan Feldman. En la part compositiva destaquen els diversos pasdobles, així com obres per a banda juvenil.

Actualment és músic de la Banda de la Unió Musical la Lira de Vila-real i dirigix la Banda Infantil i la Banda Jove d’aquesta mateixa associació.

*Pasdoble VAREA, la composició més recent de Borja Muñoz interpretada per la UM La Esmeralda d’Almassora.

-Benvingut al blog Borja. Per a començar l’entrevista parlem de com comences en aquest món, musicalment parlant,  i què és allò que et fa pensar que et vols dedicar a açò. 

 Doncs com a molts, l’interès per la música va començar de ben menut. Ja a l’escola, la mestra de música va observar als meus pares la meua inclinació per aquesta assignatura, i els va animar a que em dugueren a l’escola de música de la banda, on vaig començar els meus estudis amb 5 anys. La meua formació en aquest àmbit ha sigut com la de qualsevol altre alumne, però la música sempre ha centrat la meua activitat diària. Fins a fa relativament poc, no obstant, mai m’havia plantejat aquesta professió. Va ser precisament quan vaig començar a estudiar una altra carrera quan em vaig adonar que realment necessitava la música com a alguna cosa més que una afició.

-Quan decidixes que no vols només tocar un instrument sinó que a més també vols dirigir i dedicar-te a la composició? Va ser fàcil la decisió i el camí per a aconseguir-ho? Ha influenciat l’edat en aquest procés, tenint en compte que eres molt jove?

Tant la direcció com la composició van arribar de manera fortuïta. La curiositat em va portar a interessar-me per aquests camps, però només entrar en ells em vaig adonar que m’encantaven, perquè em van descobrir moltes coses noves. Tal volta, en haver-ho descobert tant jove no m’ho vaig prendre com una obligació, el que m’ha fet gaudir de cada pas que he donat, adonant-me que és un món que em fascina i que cada dia m’empeny a aprendre més i més.

-Que t’aporta en el plànol musical i personal ser actualment director de dues bandes amb futurs músics de entre 10 i 18 anys? Com és l’experiència de compartir moments musicals amb ells? 

 Realment les dues agrupacions són molt diferents, degut als diferents objectius que plantegen. La Banda Jove és una eina perfecta per al desenvolupament musical de qualsevol dels qui estem involucrats en ella. És un grup molt dinàmic, tenim una temporada de concerts que hem de complir, i això ens fa treballar igual que ho fa qualsevol agrupació musical. En la Banda Infantil, que per a la majoria és la primera experiència en la pràctica instrumental en grup, tinc un altre objectiu que, personalment, m’encisa: fer que els més menuts gaudisquen fent música entre tots i coneguen la disciplina i la importància del treball en grup.

-Sabem que per a tocar un instrument es necessita molta dedicació, temps d’estudi i assajos. Però moltes voltes oblidem quin és el treball que ha de fer un director. En el teu cas quina formació i preparació has de fer abans de poder dirigir una banda en aquest cas? 

 L’instrument que té el director és el més complicat de tots, perquè no està fet de cap material, sinó que està format per persones. Això fa que la psicologia siga un punt molt important per a facilitar la tasca del director, ja que has de saber com dirigir-te als músics en cada moment per a poder aconseguir el màxim d’ells. D’altra banda, com en qualsevol instrument, has de conèixer la tècnica i els aspectes bàsics d’interpretació. I quant més sucre, més dolç: història, estètica, organologia, instrumentació, composició, anàlisi, harmonia…

-En la teua maleta de treballs, actualment tens tres pasdobles, l’últim recentment estrenat per la UM La Esmeralda d’Almassora i enregistrat per la Banda Municipal de Castelló. Com és el procés de creació d’aquests? Tens pensat fer-ne més? 

 Encara que compose, jo no em considere compositor. Crec que qualsevol músic crea melodies quan escalfa el seu instrument, quan va xiulant pel carrer o quan es planta davant d’un piano. La única diferència és que cal tindre la paciència i les ferramentes necessàries per a plasmar això en un paper. Cada volta que compose alguna cosa tinc com a objectiu aprendre encara que siga una sola cosa nova sobre composició; no aprenc primer per a composar després (que és el que fan els compositors). Per tant les meues obres són totes molt intuïtives, molt senzilles. Ara estic començant a composar una obra simfònica per a banda juvenil, que si no passa res s’estrenarà el proper estiu.

-La música que has composat i arreglat, sempre ha segut per a formació de banda simfònica. Tens pensat fer alguna creació per a orquestra? En el cas de fer-ne, canviaria la forma de composar o seria fàcil la transició? 

 La música que he composat fins ara estava feta en moment molt concrets, en què jo sabia que anava a ser interpretada per alguna banda, així que quasi estan fetes a mida. M’agradaria que algun dia se’m plantejara el repte d’escriure alguna obra per a orquestra, perquè com que és un àmbit fora de la meua zona de confort em faria aprendre moltes coses.

-L’últim concert d’Any Nou celebrat el passat 1 de gener de 2017 va estar dirigit per el veneçolà Gustavo Dudamel, el director més jove que mai havia dirigit aquest concert. Va tindre moltes felicitacions, però també diverses crítiques negatives. Penses que l’àmbit de la direcció a gran escala està considerat com a feina per a gent experimentada amb un grau de maduresa? O per el contrari creus que si que s’aposta per les joves promeses de la direcció?

 Lamentablement, el món de la música (anem a dir) clàssica està ancorat en el passat, es continuen fent les coses igual que fa 200 anys. Això fa que les mirades més conservadores sols vegen amb bons ulls els directors més veterans. No obstant, cada vegada és major la presència de director joves que estan aportant frescor i noves idees. Crec que açò, junt als avançaments tecnològics i socials que vivim hui en dia, farà que en pocs anys el panorama musical en aquest àmbit haja canviat molt.

-En el teu cas, dirigeixes una nombrosa banda jove i una altra infantil. Que cal fer per a tindre motivats a músics en l’etapa adolescent?  Quin és el teu secret? 

 Crec que hui en dia la majoria de gent jove és molt individualista, no sap mirar més enllà del seu melic. En eixe aspecte, les bandes de música juguen un paper molt important, ja que ens obliguen a pensar i actuar com a un grup. Conscienciar els joves per a què tots remem en la mateixa direcció no és senzill, però aconseguir-ho és sinònim d’un èxit assegurat. D’altra banda, per a mi és essencial contagiar-los l’entusiasme que intente plasmar en qualsevol projecte. Això els ajuda a tindre ganes i il·lusió per treballar.

-El proper dissabte 11 de març, et podrem veure en acció amb la Banda Jove de la Unió Musical la Lira de Vila-real. “Música i festa” és el títol del concert. Que podrem trobar-nos en aquesta actuació? Pots avançar-nos alguns detalls? 

 Doncs en aquest concert farem un repàs d’algunes de les festes més importants de la nostra terra, on la música és sempre un eix molt important: des de les celebracions de moros i cristians fins a les cançons populars del nostre poble, passant per les falles o la Magdalena. En el concert no sols escoltarem una selecció d’obres del gènere fester, sinó que anirem descobrint la seua evolució i algunes dades curioses d’aquestes tradicions.

-Una pregunta obligada a les entrevistes de La Caixeta sempre és, penses que és important l’assignatura de música a les escoles? 

 No sols és que siga important, sinó que és necessària. No sols per els innumerables beneficis que atorga les xiquetes i els xiquets en el seu procés d’aprenentatge, sinó perquè per a molts, els únics continguts culturals que consumeixen són aquells que es troben a l’escola. No sols música, sinó dansa, pintura, poesia, teatre: tota és poca.

-Quines són les 5 cançons o peces musicals que no poden faltar a una playlist creada per Borja Muñoz? 

 Hi ha tanta música per escoltar, que 5 se’m queden curtes! Això sí, de segur que cadascuna seria d’un estil molt diferent.

-Moltes gràcies per col·laborar en aquesta entrevista, i per a conèixer un poc més la formació que dirigixes, a continuació parlem amb 4 components de la Banda Jove de la Unió Musical la Lira de Vila-real. 

10882146_826116380778128_1522482613115823251_n

-Nom i cognoms:

-Gonzalo Albiol

-Berta Ramos 

Oriol Domínguez

Nuria Vives

 

-Quin instrument toques?

Gonzalo: El bombardí.

Berta: El bombardí i el trombó.

Oriol: L’oboè.

Nuria: El clarinet.

-La música per a tu és una afició o t’agradaria que es convertira en la teua professió?

Gonzalo: La veritat és que no ho sé. Aquesta és una pregunta que ja m’havia plantejat alguna vegada anteriorment, però mai he arribat a cap conclusió.

Berta: A més de que és una afició, també m’agradaria dedicar-me a alguna activitat relacionada amb la música quan siga major.

 Oriol: Ambdues coses, per una banda gaudeixo amb al música i també pot convertir-se en un futur en la meva professió ja que sóc estudiant de 2n d’Estudis Professionals al Mestre Goterris.

Nuria: És una afició.

-Què és per a tu la Banda Jove?

Gonzalo: Per a mi la Banda Jove és un grup de persones que gaudim fent el que ens agrada, música.

Berta: Per a mi és un recolzament molt bo perquè t’ajuden molt . També és un lloc on he conegut molta gent i on estic fent amics.

Oriol Per a mi és un lloc on aprens a tocar cançons en grup, conèixer nous compositors i noves cançons. També et divertixes amb els companys ja que fem dinars, acampades a l’estiu…

Nuria: És passar-ho bé amb els amics mentre aprens música i a treballar com a grup.

-És fàcil compaginar els estudis i el temps per als amics amb ser músic de la banda?

Gonzalo: Sí, crec que en aquest món tot és acostumar-se a les coses. Encara així, a voltes resulta un poc complicat, sobretot amb els estudis.

Berta: Al principi és costós però després te vas acostumant.

 Oriol: Si, perquè, les hores d’assaig són adequades per a la nostra edat, també perquè tenim directors comprensius.

Nuria: Home, cada vegada costa un poc més perquè jo per exemple ja estic a batxiller i clar, has de posar-li molt de temps, però si tens ganes tot se pot.

-Sents nervis abans de pujar a tocar a l’escenari?

Gonzalo: Sí, els nervis sempre estan presents. A més, saps que la gent que va a escoltar el concert espera molt del grup i com a component d’aquest et veus amb por de fer mal les coses.

Berta: Sí molts nervis

Oriol: Si, però sobretot quan toques sol.

Nuria: Sempre, però sobretot quan saludem perquè com la zona del públic té els llums apagats no saps qui està mirant-te.